La planificació hidrològica ara és “paper mullat”

ALCAIB presenta al·legacions a un Pla Hidrològic buit de contingut, que sembla fet a mida dels lobbies de pressió i que incompleix la Directiva Marc de l’Aigua.

L’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB) ha presentat al·legacions al darrer esborrany de Pla Hidrològic de les Illes Balears. Des de l’entitat que agrupa als professionals del medi ambient, hem seguit d’aprop la tramitació i participació pública des de 2006. Davant d’aquest nou tràmit d’exposició pública volem denunciar l’agressió que suposa per als recursos hídrics: es fan oïdes sordes a tots els estudis hidrològics precedents, i podria pensar-se que es cedeix a les pressions dels lobbies que volen fer pous i extreure’n aigua sense restriccions.

Només a tall d’exemple: es permetran fer extraccions i nous pous en zones salinitzades, quan tothom ja sap que això contribueix a agreujar la situació de salinització de les zones costaneres; es deixa de fomentar l’aprofitament d’aigua de pluja, quan és un recurs molt valuós; ja no s’incentiven les mesures d’estalvi d’aigua en l’agricultura i en la jardineria, quan a l’estiu, que és quan més es rega, és quan falta l’aigua. D’altres mesures que indirectament suposen una amenaça per l’aigua subterrània (el 75% de l’aigua a Balears ve dels aqüífers) és que es deixen de protegir els pous d’abastament municipal (permetent-hi fins i tot activitats insalubres, nocives i perilloses al costat), es deixa de controlar la contaminació difusa, responsable de la presència de nitrats a gran part dels pous de les Illes, es deixa de fer seguiment de l’estat de les masses d’aigua (si no es tenen dades, no podem saber mai què passa), entre d’altres.

Un altre aspecte que ens fa indignar com a professionals, és que havien aturat la tramitació d’un Pla que duia 5 anys d’elaboració (estudis tècnics, consultes als sectors, memòries,....), quan ja comptava amb el vist-i-plau del Consejo Nacional del Agua i només faltava l’aprovació al Consejo de Ministros. I tot per fer una “revisió detallada,  profunda i participativa”, dit en les seves paraules. Però després de 18 mesos de tenir el Pla aturat, presenten únicament un annex de 24 pàgines a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, amb molt poc fonament tècnic, comencen a desfer tot allò construït aquests anys. No cal ser gaire expert per fer una lectura entre línies: és la primera legislatura a on s’ha agrupat Agricultura i Medi Ambient, això és el que comunment es coneix com “el llop guardant les ovelles”. Els nous resposables de la planificació hidrològica sembla que han cedit a les pressions de tots aquells que volen aigua sense cap tipus de restricció, en detriment del conjunt de la població. Tant costa d’entendre que vivim en Illes finites amb recursos hídrics limitats? La sequera és una realitat recurrent, i què farem quan falti aigua i haguem deixat de fer estudis de conservació dels ecosistemes, s’hagin fet més pous en zones vulnerables, s’hagin urbanitzat les zones humides, s’hagin sobreexplotat els aqüífers, s’hagin deixat de vigilar els punts que contaminen els aqüífers, etc.? Tornar a importar aigua de fora? Confiam en la dessalació, mentre veiem com el preu de l’electricitat puja? Tristament és un Pla molt curt de mires.

Des del col·lectiu de professionals del medi ambient demanam que es retorni al Pla aprovat al 2011 amb una participació pública exemplar i reconeguda a nivell estatal. Aquesta darrera modificació s’ha realitzat de manera opaca, poc tècnica i mal fonamentada i tot això s’ha manifestat en un Pla Hidrològic buit de contingut, que suposa un retrocés en la gestió hídrica. El més greu és que directament incompleix la Directiva Marc de l’Aigua, que és la legislació Europea que inspirava el mateix Pla. Per exemple a Menorca per a 2015 ja presenta un balanç hídric negatiu (es consumirà més aigua de la que tenen). L’incompliment de directives pot tenir conseqüències econòmiques que poden oscil·lar entre 7 milions d’euros si es fa  “a un tant alçat” o multes coercitives de mínim 8.862 € per dia d’incompliment, a més d’aturar l’arribada dels esperats “Fons Europeus”. I com diu el proverbi, potser quan haguem esgotat tota l’aigua, sabrem que els diners no es beuen.

Tots necessitam els espais naturals protegits

El nou any ha començat amb la dura notícia que el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera queda desatès en personal. Estam parlant de la figura de protecció més alta que existeix al nostre arxipèlag, però més greu encara, un espai on el Govern Central hi destina una partida pressupostària que, en arribar al Govern autonòmic desapareix. Tenim la sensació que no és que hi hagi manca de diners, el que hi ha són altres prioritats.

Des de l'Associació de Llicenciats en CIències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB)  volem cridar l'atenció del desmantellament sistemàtic del sector ambiental que presenciam. Pràcticament només queden els serveis d’aigua, energia i residus. Com a professionals del medi ambient volem recordar que els espais naturals protegits són essencials per al manteniment de qualsevol societat: depenem del medi ambient de més formes i més profundament del què solem pensar. Això sembla que està molt clar a altres bandes, com per exemple, a la ciutat de Nova York, que manté un Parc Central de més de 3 km², quan sortiria molt més profitós a curt termini fer-hi pisos. La preservació i conservació dels espais naturals respòn a una demanda humana i essencial: com a societat necessitam d’uns espais naturals cuidats.

Des del punt de vista econòmic, els beneficis que ens aporten els nostres espais naturals, tan directes com indirectes, ja sigui amb la despesa per visitant en el sector turístic, la revalorització dels voltants de la zona protegida, les oportunitats del busseig en zona protegida o el valor afegit que tenen unes illes amb hàbitats i espècies ben conservats, són motius més que suficients per apostar seriosament, com a estratègia cap al futur sostenible de la nostra economia, cap a la seva conservació. Però, a més, des del punt de vista ambiental, no hem d'oblidar que els espais naturals són molt més que paisatge: ens aporten, entre d'altres, aigua i aire de qualitat, aliments, matèries primeres, espai de lleure i d'identitat i amorteixen els efectes dels esdeveniments climàtics extrems, com les torrendades. Per tant, entenem que la recuperació econòmica de les Illes, no es pot fer a costa de , sinó amb els espais naturals i que s'han de tenir en compte i donar-los el valor que els pertoca, tant per a la salut i el gaudi dels habitants de les illes com a símbol distintiu del nostre turisme oferint una xarxa d'espais naturals en bon funcionament, i ben impulsada pel Govern de les Illes Balears.

Des que al 1988 es va crear el primer Parc Natural, a s’Albufera, la tasca d’educació ciutadana ha estat constant i hem aconseguit crear una cultura col·lectiva de respecte per la natura i la cultura. Les xifres de visitants han anat en augment, fins que el 2011 més de 109.000 persones han gaudit dels paratges i activitats de s'Albufera, la zona humida amb més visitants per unitat de superfície de l’Estat espanyol, segons el darrer anuari d'EUROPARC. No només s'està acomiadant a l'equip tècnic i professional sinó que s'està reduint la partida pressupostària dràsticament. Aquest any, la el pressupost de tots els espais naturals a Balears és de 70.000€ , quan el 2011 només per a s'Albufera era de 433.000€.

Tenir espais protegits, sense tècnics que els gestionin és deixar sense control totes les activitats que es realitzen al medi natural. Això en unes illes amb tantes pressions com les nostres, és de molta irresponsabilitat.

Des d'ALCAIB volem apuntar que aquesta crisi econòmica, és també una crisi ecològica global. I que la solució apunta cap a la sostenibilitat, que no és més que fer compatibles les societats humanes i la seva economia amb la conservació de la natura. I en aquest aspecte, els espais naturals protegits són els estandarts d’aquesta relació sostenible. Aquests són, per tant, imprescindibles.