Els ambientòlegs sol·liciten un marc regulador favorable a l'autoconsum energètic

La normativa de l'Estat espanyol no hauria de suposar una trava per al desenvolupament de l'autoconsum energètic

Els ambientòlegs sol·liciten un marc regulador favorable a l'autoconsum energètic

La Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals reclama una normativa que faciliti l'accés a les energies renovables i a l'autoconsum energètic

No s'han de paralitzar les oportunitats de negoci i ocupació que pot oferir aquest sector a titulats en Ciències Ambientals i a molts d'altres professionals

imatge extreta de http://autoconsum.cat

Elx, 16 de juny de 2015. La Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals, com a entitat que agrupa als col·legis professionals i associacions d'ambientòlegs de tot l'Estat espanyol, reclama una normativa que proposi eines per a facilitar l'accés de la societat a les energies renovables i a l'autoconsum energètic.

L'avenç de la societat cap a la sostenibilitat i la maduresa de les tecnologies associades a les Energies Renovables generen una perspectiva de futur en la qual el model energètic pot ser, i serà, més corresponsable, permetent importants avanços en la mitigació del canvi climàtic i una producció elèctrica que incorpori criteris socials.

En aquest model energètic, l'autoconsum d'energia hi juga un paper crucial, on, a més a més, és capaç de generar grans oportunitats de negoci i ocupació tant per als titulats en Ciències Ambientals com per a molts d'altres professionals.

Per aquests motius des de la Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals s'entén que és necessari treballar en el Projecte de Reial Decret sobre autoconsum energètic, amb la finalitat de garantir que la seva redacció estableixi un marc regulat senzill, obertament favorable a l'autoconsum energètic, sense peatges addicionals per la potència de generació instal·lada, ni costos pel consum de cada KWH solar produït, i que permeti consolidar un pilar fonamental en el desenvolupament del sector de les energies renovables, i per tant del medi ambient i l'ocupació.

Els ambientòlegs de les illes celebren els 10 anys

Els ambientòlegs de les illes
celebren els 10 anys

L'associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (Alcaib) celebra la seva assemblea anual i es prepara per encarar els actes del seu 10è aniversari.

L'entitat illenca es va constituir només 1 any més tard que el primer col·legi oficial d'ambientòlegs de tot l'estat: el COAMB català.

El passat cap de setmana es va celebrar a la sala d'actes de la Misericòrdia de Palma la desena assemblea del col·lectiu, que es proposa noves fites i objectius i propostes quan assoleixen els 10 d'anys d'activitat.

Els assistents, un terç dels més de 60 associats, decidiren continuar amb la tasca de promoció de la professió així com també en eixamplar la incidència social d'aquest gremi. Amb aquests objectius es varen perfilar els actes públics que commemoraran el desè aniversari de l'associació i també es varen continuar amb les comissions de feina que agrupen els seus especialistes en temes com residus, energia, urbanisme, comunicació i educació.

En aquests 10 anys ALCAIB ha representat i fomentat els interessos i els valors dels ambientòlegs de les Illes Balears, uns professionals que treballen en camps molt diversos però que sempre intenten fer avançar la societat cap a un escenari més sostenible.

En aquest temps s'ha evidenciat la necessitam d'obrir camí i reivindicar el paper que han de jugar els aspectes ambientals a la nostra societat. Per això s'han realitzat activitats i projectes tan diversos com: cursos de formació, projectes de cooperació, celebració del dia del medi ambient i altres dies assenyalats, camps de treball, elaboració de materials multimèdia, trobades o altres jornades relacionades amb la sensibilització i educació ambiental a les nostres illes.

Què són els ambientòlegs?

Els ambientòlegs són professionals tècnics multidisciplinars en l’àmbit del medi ambient. Les activitats professionals que desenvolupen les persones llicenciades en Ciències Ambientals són molt àmplies: des de la planificació i avaluació de plans i estudis ambientals, a la gestió de recursos naturals, passant per la legislació ambiental, l'educació ambiental, la gestió energètica, la gestió de residus, etc. Encara que la figura de tècnic de medi ambient municipal és la que permet posar en pràctica la majoria de funcions.

La llicenciatura és relativament nova, fa 20 anys que es va començar a impartir a Barcelona i a dia d'avui hi ha 30 universitats a tot l'estat on s'estudia. La diferència que representà respecte a d'altres llicenciatures de ciències fou precisament que la d'ambientals aporta una visió interdisciplinar de gran amplitud que comporta una perspectiva global en tots els camps del medi ambient, encara que sempre permeti especialitzacions. Aquesta visió de conjunt o holística del nostre entorn que permet afrontar els problemes ambientals des de diferents àmbits disciplinars.

A més a més, la vocació i la consciència ambiental són dels trets més característics d'aquests professionals, que pretenen deixar petjada i transmetre la importància de defensar el medi ambient, no com a opció sinó com a única possibilitat per tal de permetre la vida de les generacions futures.

Per a més informació sobre els ambientòlegs de les Illes Balears no dubteu en consultar
el web www.alcaib.org
el blog www.alcaib.org/blog/

el facebook.com/ALCAIB

o al correu electrònic: alcaib@cienciasambientales.es

La planificació hidrològica ara és “paper mullat”

ALCAIB presenta al·legacions a un Pla Hidrològic buit de contingut, que sembla fet a mida dels lobbies de pressió i que incompleix la Directiva Marc de l’Aigua.

L’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB) ha presentat al·legacions al darrer esborrany de Pla Hidrològic de les Illes Balears. Des de l’entitat que agrupa als professionals del medi ambient, hem seguit d’aprop la tramitació i participació pública des de 2006. Davant d’aquest nou tràmit d’exposició pública volem denunciar l’agressió que suposa per als recursos hídrics: es fan oïdes sordes a tots els estudis hidrològics precedents, i podria pensar-se que es cedeix a les pressions dels lobbies que volen fer pous i extreure’n aigua sense restriccions.

Només a tall d’exemple: es permetran fer extraccions i nous pous en zones salinitzades, quan tothom ja sap que això contribueix a agreujar la situació de salinització de les zones costaneres; es deixa de fomentar l’aprofitament d’aigua de pluja, quan és un recurs molt valuós; ja no s’incentiven les mesures d’estalvi d’aigua en l’agricultura i en la jardineria, quan a l’estiu, que és quan més es rega, és quan falta l’aigua. D’altres mesures que indirectament suposen una amenaça per l’aigua subterrània (el 75% de l’aigua a Balears ve dels aqüífers) és que es deixen de protegir els pous d’abastament municipal (permetent-hi fins i tot activitats insalubres, nocives i perilloses al costat), es deixa de controlar la contaminació difusa, responsable de la presència de nitrats a gran part dels pous de les Illes, es deixa de fer seguiment de l’estat de les masses d’aigua (si no es tenen dades, no podem saber mai què passa), entre d’altres.

Un altre aspecte que ens fa indignar com a professionals, és que havien aturat la tramitació d’un Pla que duia 5 anys d’elaboració (estudis tècnics, consultes als sectors, memòries,....), quan ja comptava amb el vist-i-plau del Consejo Nacional del Agua i només faltava l’aprovació al Consejo de Ministros. I tot per fer una “revisió detallada,  profunda i participativa”, dit en les seves paraules. Però després de 18 mesos de tenir el Pla aturat, presenten únicament un annex de 24 pàgines a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, amb molt poc fonament tècnic, comencen a desfer tot allò construït aquests anys. No cal ser gaire expert per fer una lectura entre línies: és la primera legislatura a on s’ha agrupat Agricultura i Medi Ambient, això és el que comunment es coneix com “el llop guardant les ovelles”. Els nous resposables de la planificació hidrològica sembla que han cedit a les pressions de tots aquells que volen aigua sense cap tipus de restricció, en detriment del conjunt de la població. Tant costa d’entendre que vivim en Illes finites amb recursos hídrics limitats? La sequera és una realitat recurrent, i què farem quan falti aigua i haguem deixat de fer estudis de conservació dels ecosistemes, s’hagin fet més pous en zones vulnerables, s’hagin urbanitzat les zones humides, s’hagin sobreexplotat els aqüífers, s’hagin deixat de vigilar els punts que contaminen els aqüífers, etc.? Tornar a importar aigua de fora? Confiam en la dessalació, mentre veiem com el preu de l’electricitat puja? Tristament és un Pla molt curt de mires.

Des del col·lectiu de professionals del medi ambient demanam que es retorni al Pla aprovat al 2011 amb una participació pública exemplar i reconeguda a nivell estatal. Aquesta darrera modificació s’ha realitzat de manera opaca, poc tècnica i mal fonamentada i tot això s’ha manifestat en un Pla Hidrològic buit de contingut, que suposa un retrocés en la gestió hídrica. El més greu és que directament incompleix la Directiva Marc de l’Aigua, que és la legislació Europea que inspirava el mateix Pla. Per exemple a Menorca per a 2015 ja presenta un balanç hídric negatiu (es consumirà més aigua de la que tenen). L’incompliment de directives pot tenir conseqüències econòmiques que poden oscil·lar entre 7 milions d’euros si es fa  “a un tant alçat” o multes coercitives de mínim 8.862 € per dia d’incompliment, a més d’aturar l’arribada dels esperats “Fons Europeus”. I com diu el proverbi, potser quan haguem esgotat tota l’aigua, sabrem que els diners no es beuen.

Tots necessitam els espais naturals protegits

El nou any ha començat amb la dura notícia que el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera queda desatès en personal. Estam parlant de la figura de protecció més alta que existeix al nostre arxipèlag, però més greu encara, un espai on el Govern Central hi destina una partida pressupostària que, en arribar al Govern autonòmic desapareix. Tenim la sensació que no és que hi hagi manca de diners, el que hi ha són altres prioritats.

Des de l'Associació de Llicenciats en CIències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB)  volem cridar l'atenció del desmantellament sistemàtic del sector ambiental que presenciam. Pràcticament només queden els serveis d’aigua, energia i residus. Com a professionals del medi ambient volem recordar que els espais naturals protegits són essencials per al manteniment de qualsevol societat: depenem del medi ambient de més formes i més profundament del què solem pensar. Això sembla que està molt clar a altres bandes, com per exemple, a la ciutat de Nova York, que manté un Parc Central de més de 3 km², quan sortiria molt més profitós a curt termini fer-hi pisos. La preservació i conservació dels espais naturals respòn a una demanda humana i essencial: com a societat necessitam d’uns espais naturals cuidats.

Des del punt de vista econòmic, els beneficis que ens aporten els nostres espais naturals, tan directes com indirectes, ja sigui amb la despesa per visitant en el sector turístic, la revalorització dels voltants de la zona protegida, les oportunitats del busseig en zona protegida o el valor afegit que tenen unes illes amb hàbitats i espècies ben conservats, són motius més que suficients per apostar seriosament, com a estratègia cap al futur sostenible de la nostra economia, cap a la seva conservació. Però, a més, des del punt de vista ambiental, no hem d'oblidar que els espais naturals són molt més que paisatge: ens aporten, entre d'altres, aigua i aire de qualitat, aliments, matèries primeres, espai de lleure i d'identitat i amorteixen els efectes dels esdeveniments climàtics extrems, com les torrendades. Per tant, entenem que la recuperació econòmica de les Illes, no es pot fer a costa de , sinó amb els espais naturals i que s'han de tenir en compte i donar-los el valor que els pertoca, tant per a la salut i el gaudi dels habitants de les illes com a símbol distintiu del nostre turisme oferint una xarxa d'espais naturals en bon funcionament, i ben impulsada pel Govern de les Illes Balears.

Des que al 1988 es va crear el primer Parc Natural, a s’Albufera, la tasca d’educació ciutadana ha estat constant i hem aconseguit crear una cultura col·lectiva de respecte per la natura i la cultura. Les xifres de visitants han anat en augment, fins que el 2011 més de 109.000 persones han gaudit dels paratges i activitats de s'Albufera, la zona humida amb més visitants per unitat de superfície de l’Estat espanyol, segons el darrer anuari d'EUROPARC. No només s'està acomiadant a l'equip tècnic i professional sinó que s'està reduint la partida pressupostària dràsticament. Aquest any, la el pressupost de tots els espais naturals a Balears és de 70.000€ , quan el 2011 només per a s'Albufera era de 433.000€.

Tenir espais protegits, sense tècnics que els gestionin és deixar sense control totes les activitats que es realitzen al medi natural. Això en unes illes amb tantes pressions com les nostres, és de molta irresponsabilitat.

Des d'ALCAIB volem apuntar que aquesta crisi econòmica, és també una crisi ecològica global. I que la solució apunta cap a la sostenibilitat, que no és més que fer compatibles les societats humanes i la seva economia amb la conservació de la natura. I en aquest aspecte, els espais naturals protegits són els estandarts d’aquesta relació sostenible. Aquests són, per tant, imprescindibles.

“Qui més recicla... menys paga?”

Comunicat enviat als mitjans del 4 de setembre de 2012.

Els professionals del medi ambient, agrupats sota l'Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB), hem rebut amb desil·lusió les declaracions de na Catalina Soler, Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, a l’entrevista del Diario de Mallorca del passat 31 d’agost.

És la primera vegada que es desvetlla en públic la fórmula del negoci rodó de la concessionària de la gestió dels residus sòlids urbans: TIRME. Si bé els qui ens dediquem a la gestió de residus sòlids urbans, ja ho tocàvem amb les nostres mans, encara no ens havíem atrevit a treure-ho a la llum: com més reciclam, més cara ens surt la taxa de residus. Tota una incongruència de gestió ambiental, que només té sentit quan és la pròpia empresa qui realitza la política de residus. Això ens ho confirma quan, en la citada entrevista, Catalina Soler utilitza tot el temps els arguments de venda de l'empresa concessionària, fins al punt que sembla que la seva responsabilitat és fer-la rentable, quan tots els ciutadans li pagam el seu sou perquè faci una gestió eficient dels residus sòlids urbans.

En un ecosistema insular fràgil com és el nostre, l’opció d’importar residus del continent ni tan sols s’hauria d’esmentar. Certament és fer pasturar els porcs per un camp d’orquídies. Des del nostre col·lectiu entenem que el tema dels residus és complex, que hi entren en joc molts factors, i que sobretot la política realitzada en la última dècada marca el moment actual. El que ens costa d’entendre és que l’actual govern, que ara mateix gaudeix d’una majoria absoluta i per tant de total llibertat per legislar i regular, no treballi per corregir un contracte de concessió de la gestió de residus que des del seu inici desfavoreix als ciutadans de Mallorca, va en contra del principi europeu de “qui contamina, paga” i a més està amenaçant el medi ambient d’una illa que, no cal dir-ho, viu del seu entorn i de la riquesa del seu paisatge. 

Entenem que el problema que s’ha d’abordar sorgeix d’una mala planificació realitzada al 2007, que a més no podia preveure la situació de greu crisi financera i econòmica que patim. Llavors, si s’han pogut emetre Lleis i Decrets per retallar serveis bàsics i canviar situacions que fins ara ens semblaven irrenunciables, perquè no s’utilitza la traça política per afrontar una problemàtica tan greu com és la de la gestió de residus a Mallorca?

Des del col·lectiu de professionals del medi ambient, així com des de molts altres agents socials, s’ha treballat la darrera dècada per millorar els sistemes de recollida, transport i tractament dels residus a nivell municipal. Sempre ens hem topat amb l’escull insalvable d’un contracte de concessió que nega qualsevol possibilitat de canvi, de millora i que a més, fa que els resulti més car als municipis reciclar que enviar-ho tot a cremar. Hem intentat defensar la situació com hem pogut, però ha arribat un moment que és del tot insostenible.

Demanam que les nostres autoritats agafin responsabilitat i comencin a gestionar com cal els residus. Des del nostre col·lectiu restam oberts, oferint la nostra col·laboració en debatre aquest importantíssim tema per al futur de Mallorca. Volem que un dia, no gaire llunyà, el municipi que recicla pagui menys taxa que aquell que no hi pren interès. Tenim l’exemple d’un important nucli costaner, que ha implementat un sistema pioner de micro-xips al contenidors de reciclatge i així ha aconseguit que gairebé la totalitat d’establiments hotelers de la zona reciclin tant com poden, perquè així obtenen un important descompte en la seva taxa municipal de residus. Ara, la Consellera ens avisa que la política del Consell va en contra d’aquesta bona pràctica i que és molt millor llançar-ho tot al forn -sense saber ben bé la composició ni l’origen- per tal de produir més electricitat. De la producció d’electricitat en podem parlar en un altre escrit, però de moment no podem seguir contaminant l’atmosfera i el sòl només perquè surti rentable una concessió. Baixar la taxa d’incineració passa per revisar el contracte i canviar les clàusules que calguin per tal que reciclar sigui més rentable que cremar. Per acabar, només volem animar a fer una política valenta de residus, el futur de Mallorca ho mereix.

Associació de Llicenciats/des en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB) Dimarts 4 de setembre de 2012

N'ha fet ressò el Diario de Mallorca

Curs Certificat de Disseny utilitzant la Permacultura

Curs de Permacultura Certificat a Mallorca

Dates i contingut del curs

Març, 31 i Abril 1: Introducció a la permacultura
Ètiques, principis, i metodologia; observació de patrons en la naturalesa com una  eina de disseny; principi de disseny per zones i sectors. Visita a finques, projectes, i horts de permacultura.

Abril, 28 i 29: El medi: clima, sòls, i practiques de disseny
Microclima, la topografia, tipus de sòl i terra forma, mapatge i representació gràfica i practiques disseny.

Maig, 26 i 27 Bioconstrucció
Disseny bioclimàtic i materials de bioconstrucció. Els mètodes de construcció verda i natural, dissenyar per al clima i la cultura, selecció del lloc. Practiques de bioconstucció

Juny, 23 i 24 Energies renovables
Les estratègies d'energia renovable i tecnologies apropiades per a la calefacció, refrigeració, el transport, la cuina, i la construcció. Practiques de disseny i construcció.

Setembre, 29 i 30 Gestió d'aigües
El cicle i captura d'aigua, disseny Keyline, i dels tancs, cisternes, i piscines naturals. Aigües grises i negres en el disseny del sistema; l'aqüicultura. Practiques de disseny i construcció.

Octubre, 27 i 28 Agricultura i disseny d'horts en permacultura.
Agroecologia, disseny de l'hort, compost, vermicompost, el reg, calendaris de sembra, banc de llavors, nendodango, el maneig de plagues, la integració dels animals i insectes. Practiques de disseny i nendaodango.

Novembre, 24 i 25 Boscos comestibles
Boscos comestibles, foresteria analoga, disseny dels boscos de permacultura; tanques, tallavents i faixes de protecció. Identificació de les plantas silvestres comestibles dels boscos locals . Practica de disseny i reforestació.

Desembre, 15 i 16 Aplicació de Permacultura en la comunitat
Ecoaldees, comunitat, i relacions humanes. Economia i dret ecològica i xarxes locals de capital social; Permcultura en l'educació. Propers passos com posar-ho la permacultura en pràctica en la teva vida. Grup de presentacions de disseny de projectes, mostrar el talent i la festa final.


Tota la informació a Curs de Permacultura a Mallorca

Exposició pública: instal·lació del gasoducte de 'Son Reus - Andratx'

Exposició pública relativa la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia, i declaració d'utilitat pública, relativa al projecte per realitzar la instal·lació del gasoducte de transport secundari de gas natural 'Son Reus - Andratx' així com el seu estudi d'impacte ambiental, informació complementària de l'estudi d'impacte ambiental i estudi d'alternatives (expedient 2009/27915). BOIB 163, 29 d'octubre de 2011.